Històries Dansades. Dansa Lliure i Creativa.




Este vídeo es una minimuestra del la coreografía que el grupo de creación en Dansa lliure i creativa realizo el 2015.
El lenguaje común era la Danza Libre.
Desde la improvisación exploramos formas propias y integramos otras disciplinas. danza teatro, hilal, africano, creaciones personales
Distintas edades, profesionales, no profesionales crearon un todo donde lo individual y lo colectivo se sustentaban mutuamente.
La danza proceso de transformación creativa

Històries Dansades. Dansa Lliure i Creativa.




Este vídeo es una minimuestra del la coreografía que el grupo de creación en Dansa lliure i creativa realizo el 2015.
El lenguaje común era la Danza Libre.
Desde la improvisación exploramos formas propias y integramos otras disciplinas. danza teatro, hilal, africano, creaciones personales
Distintas edades, profesionales, no profesionales crearon un todo donde lo individual y lo colectivo se sustentaban mutuamente.
La danza proceso de transformación creativa

Procés Creatiu amb Rilke

Sovint utilitzo aquest fragment de Cartes per un Jove Poeta per copsar el enigma dels processos creatius,  al perquè de la regla de no judici i no interpretació en la línia de ArTerapia que treballo, com metàfora per apropar-se al misteri de la vida psíquica, a la meravella de l'acompanyament sense judici i interpretació, i a la paciència i al compromís amb la vida, cap al propi acompanyament...
Subratllo les frases poètiques que a mi m'arriben profundament com enigmes polièdrics de mil possibilitats...segur que en trobeu d'altres

"...I li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d'opinions sectàries, petrificades i absurdes en llur enduriment desmenjat, o sòn hàbils jocs de paraules d'aquells qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d'art son soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l'amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni'is sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a d'altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar a llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d'un sentiment en ell mateix, en l'obscur, en allò que no té nom, en l'inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l'hora del part d'una nova claror. Sols així es viu segons l'art, tant quan es contempla com quan es crea.

I per això no hi ha mesura en el temps. Un any no compte i deu anys no són res. Ser artista vol dir no calcular, no comptar, madurar com l'arbre que no empaita els seus sucs i que es manté ferm enmig de les torbonades de primavera, confiat, sense por que no vingui després un altre estiu. I l'estiu ve. Amb tot, ve sols per als pacients, per als qui viuen despreocupats, tranquils i folgats com si al davant tinguessin tota l'eternitat. Ho aprenc cada dia, ho aprenc a l'escola del dolor. Li estic molt agraït, al dolor. Tot és paciència..."

Rainer Maria Rilke "Cartes per un Jove Poeta" carta del 23 d'abril de 1903