Subratllo les frases poètiques que a mi m'arriben profundament com enigmes polièdrics de mil possibilitats...segur que en trobeu d'altres
"...I li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d'opinions sectàries, petrificades i absurdes en llur enduriment desmenjat, o sòn hàbils jocs de paraules d'aquells qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d'art son soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l'amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni'is sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a d'altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar a llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d'un sentiment en ell mateix, en l'obscur, en allò que no té nom, en l'inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l'hora del part d'una nova claror. Sols així es viu segons l'art, tant quan es contempla com quan es crea.
I per això no hi ha mesura en el temps. Un any no compte i deu anys no són res. Ser artista vol dir no calcular, no comptar, madurar com l'arbre que no empaita els seus sucs i que es manté ferm enmig de les torbonades de primavera, confiat, sense por que no vingui després un altre estiu. I l'estiu ve. Amb tot, ve sols per als pacients, per als qui viuen despreocupats, tranquils i folgats com si al davant tinguessin tota l'eternitat. Ho aprenc cada dia, ho aprenc a l'escola del dolor. Li estic molt agraït, al dolor. Tot és paciència..."
Rainer Maria Rilke "Cartes per un Jove Poeta" carta del 23 d'abril de 1903
