Podria utilitzar també textos de neurociencia " Como Aprende el Cerebro" com de F. Nietsche " El fin de la Tragedia"... i de molts altres i potser ho faré, si el temps, la dansa i els projectes ho permeten.
De moment solament vull compartir unes quantes premisses del meu enfoc que es fonamenten en primer lloc en l'experiència i en segon lloc en la reflexió teòrica:.
Premissa numero 1: Allo que no he integrat de manera total (cos, ment, emoció) no ho puc transmetre adequadament: Fa un temps, dues professores de diferents tecniques i paissos ( Gemma Reguant/Veu/Barcelona i Annie Garby/Dansa/Dijon) varen coincidir: "No cal que apunteu tot el que fem a classe, el que no recordeu es que no ho heu integrat i aleshores el millor es que no ho ensenyeu"
A traves del meu recoregut, he pogut comprobar que en la mida que jo integro mes profundament un saber de la Dansa de l'Art.... amb més facilitat els meus alumnes el capten
Premissa numero 2: La paraula no pot per si sola explicar la vida, l'art---- Hi ha molta diferencia entre entendre a nivell verbal un concepte, per exemple: " La por limita la meva vida, no he de tenir por..." que en integrar realment en la nostra totalitat el concepte: Per molt que ho entengui a nivell del discurs logic, ho entén el meu ventre, el meu inconscient, el meu cervell reptilià...?
La conseqüència d'aquesta premissa es que el proces artístic, terapèutic i vital ha d'estar fonamentat en la vivència i l'experiència viscuda... solament des d'ella apareixen els coneixement i les respostes a les nostres preguntes.
I si parlem de dansa, vida, art....primer hem explorar la dansa, l'art, la vida... dansant, creant, pintant...visquen
Premissa numero 3. Es més important la pregunta que la resposta. Voler tenir certeses, receptes i veritats ràpidament ens aboca al perill de auto-enganyar-nos amb veritats estereotipades, intel·lectualitzades i sense vida. Per que una certesa tingui vida ha de sorgir de la pròpia experiència.
La consequencia d'aquesta premissa es que soc molt reticent a donar receptes genèriques, estic convençuda que si ho faig estafo al alumne. Aixi que proposo experiències per tal de que l'alumne es formuli preguntes i descobreixi les seves respostes.
Teoria si, però com a motor de més preguntes i reflexió.
Podria parlar de més premisses però us deixo amb un text per a mi molt aclaridor :
"...I li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d'opinions sectàries, petrificades i absurdes... o són hàbils jocs de paraules dels qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d'art són soledats infinites .....Doni's sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments , discussions o introduccions. Tot i que ( vostè) no tingues raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacific, el qual ...ha de venir profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar a llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d'un sentiment en ell mateix, en l'obscur, en allò que no te nom, en l'inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l'hora del part d'una nova claror. Sols així es viu segons l'art, tant quan es contempla com quan es crea"...
"Cartes a un Jove Poeta" Rainer Maria Rilke
I qui parla d'art parla de vida
