DANSA LLIURE i CREATIVA. [Intensiu Juliol]


Camins de la dansa per l’experiència del ser.

 

Dissabte 8 de Juliol del 2023

 

Horari de 10:30 a 14h i de 15:30 a 17::30. 

 

Sala la Visiva, carrer Sepúlveda 85. Barcelona

 

Descripció dels continguts i la dinàmica

Plantegem el monogràfic com a camí de descoberta personal, que va del conegut -patrons personals, estil de dansa, simbolismes,...-  al desconegut - a nivell del sentir, el pensar, el dansar i el ser-.  Proposem un recorregut que s'adaptara a les persones tant a nivell de moviments base / coreografies de la dansa lliure (Malkovaky) com dels processos d'improvisació i creació. 

El guió del curs és:


10:30 a 12h   Descobrir-nos amb els principis de la dansa lliure Malkovsky. Dimensió corporal, musical, energètica, emocional, simbòlica, artística amb el llenguatge dansa lliure.
12:30 a 14h     Explorar amb la improvisació pautada les qualitats de moviment en la seva dimensió corporal, energètica, simbòlica, i musical de la nostra dansa

15:30 a 14:30  Re-Crear. Aprofundir en una coreografia de la dansa lliure tot jugant amb, l'espai, el temps i l'altre

14:30 a 17:30   Crear. De la creació individual a la col·lectiva, vinculant-la amb la proposta coreogràfica de Re-Crear.

Preu: 55 euros. Grup reduït

Si et vols inscriure pots clicar a: INSCRIU-M'HI

Més informació

nuria.banal@gmail.com

646079268




DANSA LLIURE ALS PARCS. JULIOL 2023

Viure la joia de dansar amb la terra, el cel, el vent, els arbres, els altres, nosaltres... 

 

DATES I HORARIS

Dimarts 4 al Parc Laribal.  De 18:45 a 20:45 hores

Dimarts 11 al Parc de Poble nou.  De 18:45 a 20:45 hores

Dimarts 18 al Parc Laribal.  De 18:45 a 20:45 hores 

 

DESCRIPCIÓ

Amb la dansa lliure Malkowsky i el joc creatiu proposem viure la pròpia presència. Connectar profundament amb mi mateixa, amb l'altre, amb nosaltres. Connectar profundament amb l'entorn natural com a ésser vivent que dansa amb nosaltres. Jugar amb la dansa molt lluny dins meu i molt lluny fora de mi.

 

Preu:  15 euros una sessió, 40 euros 3 sessions

Si et vols inscriure clikar a: INSCRIU-M'HI

Més informació :  tel. 646 079 268//  nuria.banal@gmail.com

 


 

Formació Estiu Reconeguda: Aplicar els Llenguatges Artístics i Processos Creatius en l'Educació

 

Sóc l'autora i professora d'aquesta Formació en línia Reconeguda pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Formació en línia de l'Associació PrisMa. Durada 40 hores. 

Ja et pots inscriure a les edicions de Juny o Juliol o Agost, aquí teniu les dates d'inici i fi de cada curs, amb l'enllaç a cadascun d'ells:

 

L'acompanyament és estret i el curs esta ple d'activitats per explorar i crear perquè "Per entendre què és un llenguatge artístic o un procés creatiu no hi ha altre camí que l'experiència: a pintar se n'aprèn pintant, a dansar dansant, a pensar pensant, a crear creant..."

Més informació: https://www.prisma.cat/cursos/aplicar-llenguatges-artistics-processos-creatius-educacio

Contacte: https://www.prisma.cat/contacte



 

Dansem al Parc el 27 de maig



 

Formació Reconeguda en línia: Aplicar els Llenguatges Artístics i Processos Creatius en l'Educació

Fa temps que col·laboro amb PRISMA Associació, com autora i tutora d'aquest curs mensual de 40 hores. I jo que sóc amant de l'acció presencial, he pogut comprovar el poder de les Arts i la Creació. 

Un plaer acompanyar els processos creatius artístics de docents, educadors i persones interessades en la creativitat i les arts com a camí socioeducatiu. Una sorpresa sentir-los profundament a través de les seves creacions i reflexions.

MÉS INFO de la Formació fer click a:   Aplicar els Llenguatges Artístics i Processos Creatius en l'Educació. 

I per contactar amb PRISMA fer clik a CONTACTE


Dissabtes de Dansa Lliure als parcs

 

Ara més que mai dansar sota el cel amb els peus sobre la terra és una necessitat. Així a través de la nostra dansa, connectada amb l'entorn, ens expressem, ens alliberem, descobrim i  creem.


DATES:

Dissabte 25 de març al parc Laribal (Montjuïc) de 10:30 a 14 hores.

Dissabte 29 d'abril  al parc Laribal (Montjuïc) de 10:30 a 14 hores.

Dissabte 27 de maig (espai a determinar) de 10:30 a 14 hores.


INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

 Telèfon: 646 079 268

e.mail: nuria.banal@gmail.com

 


 




Etiquetes de comentaris:

El camí continua

Després de l'experiència apassionant amb l'Associació Marabal, en la que he pogut viure, crear, acompanyar  a través de cursos, formacions, projectes de creació.... 

Continuu de manera independent amb la tasca professional que m'apassiona, acompanyar amb la Dansa Lliure, la Dansa Creativa o L'Artteràpia, els processos creatius a través de cursos, formacions, acompanyaments personals, projectes de creació... La majoria del cursos i formacions són presencials,  també duc a terme formacions reconegudes on line. Veureu la informació en aquest en les diferents pestanyes d'aquest blog.

Les propostes que trobareu unes les duc a terme a nivell individual i d'altres amb col·laboració de entitats com Prisma Formació, Associació Catalana de Dansa Lliure, Baixem al Carrer.

 

Contacte i informació

nuria.banal@gmail.com

646 079 268

 

 

Projecte de Creació Histories Dansades

Dansa al Parc Dissabte 25 de Març

 

Ara més que mai dansar sota el cel amb els peus sobre la terra és una necessitat. Així a través de la nostra dansa, connectada amb l'entorn, ens expressem, ens alliberem, descobrim i  creem.


 

 Confirmar l'assistència.

Plantar sobre la terra

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.

A la seva ombra,
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Quan ja res no demanes
I frueixes callada, escoltant
la remor lleu d’aigües
silents, que transcorren segures
i lentes.

I ja no et torba el brogit
de rius ni torrents.


  Sentiràs com et corre la sang dins les venes.

Montse Abetllo


Etiquetes de comentaris:

Debajo de las sumas, un río de sangre tierna.

 

 

 

 

 

 

 

New York Oficina y denuncia

Debajo de las multiplicaciones

hay una gota de sangre de pato.

Debajo de las divisiones

hay una gota de sangre de marinero.

Debajo de las sumas, un río de sangre tierna.

Un río que viene cantando

por los dormitorios de los arrabales,

y es plata, cemento o brisa

en el alba mentida de New York.

Existen las montañas, lo sé.

Y los anteojos para la sabiduría,

Lo sé. Pero yo no he venido a ver el cielo.

Yo he venido para ver la turbia sangre,

la sangre que lleva las máquinas a las cataratas

y el espíritu a la lengua de la cobra.

Todos los días se matan en New York

cuatro millones de patos,

cinco millones de cerdos,

dos mil palomas para el gusto de los agonizantes,

un millón de vacas,

un millón de corderos

y dos millones de gallos

que dejan los cielos hechos añicos.

Más vale sollozar afilando la navaja

o asesinar a los perros

en las alucinantes cacerías

que resistir en la madrugada

los interminables trenes de leche,

los interminables trenes de sangre,

y los trenes de rosas maniatadas

por los comerciantes de perfumes.

Los patos y las palomas

y los cerdos y los corderos

ponen sus gotas de sangre

debajo de las multiplicaciones;

y los terribles alaridos de las vacas estrujadas

llenan de dolor el valle

donde el Hudson se emborracha con aceite.

Yo denuncio a toda la gente

que ignora la otra mitad,

la mitad irredimible

que levanta sus montes de cemento

donde laten los corazones

de los animalitos que se olvidan

y donde caeremos todos

en la última fiesta de los taladros.

Os escupo en la cara.

La otra mitad me escucha

devorando, orinando, volando en su pureza

como los niños en las porterías

que llevan frágiles palitos

a los huecos donde se oxidan

las antenas de los insectos.

No es el infierno, es la calle.

No es la muerte, es la tienda de frutas.

Hay un mundo de ríos quebrados

y distancias inasibles

en la patita de ese gato

quebrada por el automóvil,

y yo oigo el canto de la lombriz

en el corazón de muchas niñas.

Óxido, fermento, tierra estremecida.

Tierra tú mismo que nadas

por los números de la oficina.

¿Qué voy a hacer?, ¿ordenar los paisajes?

¿Ordenar los amores que luego son fotografías,

que luego son pedazos de madera

y bocanadas de sangre?

San Ignacio de Loyola

asesinó un pequeño conejo

y todavía sus labios gimen

por las torres de las iglesias.

No, no, no, no; yo denuncio.

Yo denuncio la conjura

de estas desiertas oficinas

que no radian las agonías,

que borran los programas de la selva,

y me ofrezco a ser comido

por las vacas estrujadas

cuando sus gritos llenan el valle

donde el Hudson se emborracha con aceite.

Federico Garcia Lorca

Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)