Començo a explicar, amb l'ajuda d'Ester Lopez, el que implica Dansades. Es una creació que dona sentit a molt anys de recerca, treball pedagogic i disciplina corporal, com diu l'Ester en el Blog de Marabal : " La Núria Banal, professora i coordinadora de l'àrea de Dansa i Arteràpia de Marabal, ens explica en aquesta sentida reflexió el procés creatiu del darrer espectacle del Grup de Creació de Dansa: Històries Dansades: somnis, secrets i silencis.
"Històries Dansades: somnis, secrets i silencis és una coreografia que, a partir de 5 propostes de 5
dones, parla de la vida, el dolor, l’alliberar-se... Són les SEVES històries,
els SEUS secrets… explicats i compartits en l’espectacle.
En el seu conjunt, aquest espectacle
és un procés amb la dansa, durant el qual es transformen aquests desitjos,
secrets inconfessables, malsons, il·lusions.... I en què es transformen? La
resposta és la propia proposta escènica.
Històries Dansades… respon a la línia de treball artístic de Marabal, tant pel que fa a
objectius com a la metodologia i al punt de vista tècnic. Un art, una dansa on
tot aquell que vulgui pugui participar i ser creador, desde el rigor i
l’autenticitat.
El procés de recerca
La recerca del Grup de Creació de
Dansa de Marabal es va inspirar, per una banda, en la
pel·lícula argentina Historias mínimas,
dirigida per Carlos Sorin, que enllaça tres històries de personatges en viatge,
protagonitzades per actors professionals i no professionals.
El segon concepte inspirador va ser
la dansa com a territori d’experimentació
en el qual podem descobrir noves dimensions a la pròpia historia: idees, sensacions,
emocions… Així, els somnis, secrets o silencis escollits per cada protagonista
es van convertir en un procés de descoberta i transformació.
La tercera premissa que va fer
possible aquesta creació singular va ser la interrelació positiva de diverses
disciplines de dansa, partint del fet que cadascuna té les seves possibilitats
i límits. Per això, el fet de relacionar-les és tan positiu, si està al servei de
la producció i d’allò que està creant la persona i el grup. No es tracta de fer
un collage sinó de deixar que els
elements tècnics es cuinin a foc lent per donar a llum el producte artístic.
Quines disciplines i tècniques van acompanyar la creació?
La Dansa Creativa com a procés d’exploració del moviment i el gest essencial
autèntic.
La Dansa Lliure com a tècnica que compartien totes les dansaires.
La Dansa Oriental, Hilal i Africana, que va aportar des de el seu
saber professional la Susana Papachazariu.
El do teatral de la Neus Farell i la seva autenticitat en el gest
dansat.
La sinceritat creativa i la presència escènica de la María Amparo Navarro, amb una sòlida formació en dansa i arteràpia.
La poètica del moviment de la Imma Sueiras i el seu do per la dansa.
La profunditat del treball artístic de la Dora Garcia: fa molts anys
que investiga el que va ser la seva proposta, tant desde la dansa com des de
les arts plàstiques i la poesia.
El joc transgressor del clown per part de l’Àfrica Aymamí, amb les
seves campanes i el seu acompanyament durant el procés.
La mirada escènica i teatral de l’Òscar Xavier Galindo, la Júlia Gutiérrez, de l'Alvaro Prats Bartomeu, de l’Ester López, companys de l’equip Marabal.
Sorpresa i respecte
La
sorpresa i el respecte van ser elements metodològics clau, i són dos
principis bàscis en tota la pedagodia artística de Marabal, en qualsevol
curs, formació o procés creatiu. Entre l’equip artístic d’Històries
Dansades… vam compartir els conceptes, però no ens vam explicar les
històries, somnis, secrets i silencis individuals... Així, lluny d’estereotips,
la creació col·lectiva es va anar construint dins de l’espai simbòlic de la
Dansa, i vam arribar on no esperàvem.
Potser jo sabia coses de les històries de
cadascuna, però estic entrenada en el silenci, perquè sé que l’art i la creació
necessiten cuinar-se en el propi caldo, perquè sense respecte, es difícil la llibertat creativa.
I la sorpresa va ser sobretot per a mi. Després de la darrera actuació al
Centre Cultural Alvareda, vaig adonar-me que el producte ja és del grup: les
ballarines ja poden dansar-lo soles, i això es molt bona senyal."
Núria Banal Farré
Què diuen les dansarines d'Històries Dansades...?
"Las cuerdas poco a poco se han ido
aflojando. El tacto áspero se han convertido en un vuelo liberador, aunque me queda la
duda de cuanto durará... Intento no dejar esa sensación, recrearla cada vez
que puedo para que se quede conmigo más tiempo. El acompañamiento y la seguridad de un grupo donde se construyó un hogar sin
apenas darme cuenta. Un hogar lleno de habitaciones, colores, ventanas y
sobretodo una gran puerta abierta."
Maria Amparo Navarro
"Estic feliç amb el resultat: jo m'hi
presentava amb dos sons significatius per a mi de la meva infantesa i de la
meva joventut, i n'he sortit enriquida amb l'aportació i la calor de les
companyes, les seves mirades i les seves històries."
Neus Farell i Batlle
"Desde el corazón, os felicito a todas y cada una por vuestras Històries Dansades. Hemos configurado un todo más
allá de los límites del escenario, llenando la sala y a cuantos
estábamos en ella de magia, de pura emoción, belleza y rigor. Hábilmente
arropado por el acompañamiento sabio y amoroso de Núria y Júlia. Gracias, por hacer posible una transformación personal y colectiva tan profunda y trascendente. Un abrazo, en intenso proceso de crecimiento y maduración."
Dora García
I el públic, què ha dit?
"No
dejéis de representar ésta danza. Lleva consigo mensajes necesarios
para muchas personas.Es útil, alivia el corazón. Remueve los
sentimientos. Las personas que al verlas nos sentimos identificadas con
ellas os lo agradecemos. Felicidades y un abrazo."
"Poder
expresar a través de la danza las experiencias personales produce una
especie de liberación muy positiva y beneficiosa. Al compartirlo con
más personas se van sumando energias de las cuales todos somos
receptores y beneficiarios."
Fotografia: Alvaro prats Bartomeu