Procés Creatiu amb Rilke
Sovint utilitzo aquest fragment de Cartes per un Jove Poeta per copsar el enigma dels processos creatius, al perquè de la regla de no judici i no interpretació en la línia de ArTerapia que treballo, com metàfora per apropar-se al misteri de la vida psíquica, a la meravella de l'acompanyament sense judici i interpretació, i a la paciència i al compromís amb la vida, cap al propi acompanyament...
Subratllo les frases poètiques que a mi m'arriben profundament com enigmes polièdrics de mil possibilitats...segur que en trobeu d'altres
Subratllo les frases poètiques que a mi m'arriben profundament com enigmes polièdrics de mil possibilitats...segur que en trobeu d'altres
"...I li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d'opinions sectàries, petrificades i absurdes en llur enduriment desmenjat, o sòn hàbils jocs de paraules d'aquells qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d'art son soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l'amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni'is sempre la raó a vostè mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a d'altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar a llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d'un sentiment en ell mateix, en l'obscur, en allò que no té nom, en l'inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l'hora del part d'una nova claror. Sols així es viu segons l'art, tant quan es contempla com quan es crea.
I per això no hi ha mesura en el temps. Un any no compte i deu anys no són res. Ser artista vol dir no calcular, no comptar, madurar com l'arbre que no empaita els seus sucs i que es manté ferm enmig de les torbonades de primavera, confiat, sense por que no vingui després un altre estiu. I l'estiu ve. Amb tot, ve sols per als pacients, per als qui viuen despreocupats, tranquils i folgats com si al davant tinguessin tota l'eternitat. Ho aprenc cada dia, ho aprenc a l'escola del dolor. Li estic molt agraït, al dolor. Tot és paciència..."
Rainer Maria Rilke "Cartes per un Jove Poeta" carta del 23 d'abril de 1903
"Històries Dansades": recorregut pel procés creatiu del darrer espectacle del Grup de Creació en Dansa
Començo a explicar, amb l'ajuda d'Ester Lopez, el que implica Dansades. Es una creació que dona sentit a molt anys de recerca, treball pedagogic i disciplina corporal, com diu l'Ester en el Blog de Marabal : " La Núria Banal, professora i coordinadora de l'àrea de Dansa i Arteràpia de Marabal, ens explica en aquesta sentida reflexió el procés creatiu del darrer espectacle del Grup de Creació de Dansa: Històries Dansades: somnis, secrets i silencis.
En el seu conjunt, aquest espectacle
és un procés amb la dansa, durant el qual es transformen aquests desitjos,
secrets inconfessables, malsons, il·lusions.... I en què es transformen? La
resposta és la propia proposta escènica.
Històries Dansades… respon a la línia de treball artístic de Marabal, tant pel que fa a
objectius com a la metodologia i al punt de vista tècnic. Un art, una dansa on
tot aquell que vulgui pugui participar i ser creador, desde el rigor i
l’autenticitat.
El procés de recerca
La recerca del Grup de Creació de
Dansa de Marabal es va inspirar, per una banda, en la
pel·lícula argentina Historias mínimas,
dirigida per Carlos Sorin, que enllaça tres històries de personatges en viatge,
protagonitzades per actors professionals i no professionals.
El segon concepte inspirador va ser
la dansa com a territori d’experimentació
en el qual podem descobrir noves dimensions a la pròpia historia: idees, sensacions,
emocions… Així, els somnis, secrets o silencis escollits per cada protagonista
es van convertir en un procés de descoberta i transformació.
La tercera premissa que va fer
possible aquesta creació singular va ser la interrelació positiva de diverses
disciplines de dansa, partint del fet que cadascuna té les seves possibilitats
i límits. Per això, el fet de relacionar-les és tan positiu, si està al servei de
la producció i d’allò que està creant la persona i el grup. No es tracta de fer
un collage sinó de deixar que els
elements tècnics es cuinin a foc lent per donar a llum el producte artístic.
Quines disciplines i tècniques van acompanyar la creació?
La Dansa Creativa com a procés d’exploració del moviment i el gest essencial autèntic.
La Dansa Lliure com a tècnica que compartien totes les dansaires.
La Dansa Oriental, Hilal i Africana, que va aportar des de el seu saber professional la Susana Papachazariu.
El do teatral de la Neus Farell i la seva autenticitat en el gest dansat.
La sinceritat creativa i la presència escènica de la María Amparo Navarro, amb una sòlida formació en dansa i arteràpia.
La poètica del moviment de la Imma Sueiras i el seu do per la dansa.
La profunditat del treball artístic de la Dora Garcia: fa molts anys que investiga el que va ser la seva proposta, tant desde la dansa com des de les arts plàstiques i la poesia.
El joc transgressor del clown per part de l’Àfrica Aymamí, amb les seves campanes i el seu acompanyament durant el procés.
La mirada escènica i teatral de l’Òscar Xavier Galindo, la Júlia Gutiérrez, de l'Alvaro Prats Bartomeu, de l’Ester López, companys de l’equip Marabal.
Sorpresa i respecte
Potser jo sabia coses de les històries de
cadascuna, però estic entrenada en el silenci, perquè sé que l’art i la creació
necessiten cuinar-se en el propi caldo, perquè sense respecte, es difícil la llibertat creativa.
I la sorpresa va ser sobretot per a mi. Després de la darrera actuació al
Centre Cultural Alvareda, vaig adonar-me que el producte ja és del grup: les
ballarines ja poden dansar-lo soles, i això es molt bona senyal."
Núria Banal Farré
Què diuen les dansarines d'Històries Dansades...?
"Las cuerdas poco a poco se han ido aflojando. El tacto áspero se han convertido en un vuelo liberador, aunque me queda la duda de cuanto durará... Intento no dejar esa sensación, recrearla cada vez que puedo para que se quede conmigo más tiempo. El acompañamiento y la seguridad de un grupo donde se construyó un hogar sin apenas darme cuenta. Un hogar lleno de habitaciones, colores, ventanas y sobretodo una gran puerta abierta."
Maria Amparo Navarro
"Estic feliç amb el resultat: jo m'hi presentava amb dos sons significatius per a mi de la meva infantesa i de la meva joventut, i n'he sortit enriquida amb l'aportació i la calor de les companyes, les seves mirades i les seves històries."
Neus Farell i Batlle
"Desde el corazón, os felicito a todas y cada una por vuestras Històries Dansades. Hemos configurado un todo más allá de los límites del escenario, llenando la sala y a cuantos estábamos en ella de magia, de pura emoción, belleza y rigor. Hábilmente arropado por el acompañamiento sabio y amoroso de Núria y Júlia. Gracias, por hacer posible una transformación personal y colectiva tan profunda y trascendente. Un abrazo, en intenso proceso de crecimiento y maduración."
Dora García
I el públic, què ha dit?
"No dejéis de representar ésta danza. Lleva consigo mensajes necesarios para muchas personas.Es útil, alivia el corazón. Remueve los sentimientos. Las personas que al verlas nos sentimos identificadas con ellas os lo agradecemos. Felicidades y un abrazo."
"Poder expresar a través de la danza las experiencias personales produce una especie de liberación muy positiva y beneficiosa. Al compartirlo con más personas se van sumando energias de las cuales todos somos receptores y beneficiarios."
Arteràpia. Arts del cos com a camí de transformació
Que parteix del concepte del joc i de la simbolització com a origen de la creació i de la construcció del subjecte.
I que se centra en el joc creatiu amb l'art (dansa, teatre, plàstica, escriptura, música...) com a camí per facilitar la transformació de allò que ens limita, ampliant les pròpies perspectives i possibilitats tant a nivell personal com professional.
Quines son les possibilitats d'aplicació de l'Artteràpia?
Que pot aportar a l'àmbit socioeducatiu?
Quins son els marc de regles, límits i possibilitats?
Que aporta l'enfocament d'acompanyament als processos creatius, sense judicis ni interpretacions a altres àmbits com l'educació, la mediació...?
Escoltar, mirar, ser mirat sense judicis, com?
Sovint a la nostra vida quotidiana i professional ens esperem de l'altre allò que en el fons desitgem nosaltres. Rebutgem de l'altre allò que rebutgem de nosaltres.
Escoltar-nos, viure en nosaltres els processos creatius, reflexionar creativament entorn la nostra tasca ens permet dur a terme un acompanyament menys contaminat de judicis, projeccions, expectatives pròpies.
Escollir, eliminar es un pas de la acció creativa
També el silenci i el temps d'espera, la incertesa per cuinar lentament, sense preses...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)